Segona part del recull dedicat al registre ibèric d'Ornitòpodes Ankylopollexia basals (Camptosàurids i Iguanodòntids), on es parlarà de tres membres indígenes d'aquests "dinosaures amb peus d'aus i polzes robusts": Delapparentia turolensis, Proa valdearinnoensis i un Iguanodòntid indeterminat de Salas de Los Infantes. Dos són redescripcions de fòssils assignats en un principi a Iguanodon (bernissartensis o no), mentre que un altre prové dels resultats de prospeccions recents.
L'Iguanodon galvensis no es tracta de l'únic Ornitòpode de Galve (Terol) classificat en un principi com un I. bernissartensis i que actualment pertany a una espècie pròpia aragonesa, sent en aquest cas fins i tot un gènere natiu. En José Ignacio Ruiz-Omeñaca va publicar al 2011 la nova descripció d'uns fòssils ossis procedents del jaciment de La Maca 3 catalogats per primer cop per en Albert Félix de Lapparent al 1960 dins de l'espècie clàssica d'Iguanodon, sent el primer Ornitòpode endèmic de Terol.
Per aquesta primera aportació del paleontòleg francès, el nou nom genèric de l'Ankylopollexia de Galve l'hi ret homenatge (Delapparentia), mentre que l'específic fa referència a la seva província de procedència (a més de la revista Teruel, on en Lapparent va publicar els seus primers resultats) Ja en treballs anteriors del mateix Ruiz-Omeñaca s'assenyalava la pertinença del material de La Maca 3 (que es situa a la Formació Camarillas, Cretaci inferior Barremià) com un dinosaure diferent de "la dent d'iguana de Bernissart". El material holotip del Delapparentia consisteix en un postcrani semi-articulat compost de: quatre vèrtebres cervicals, un centre de vèrtebra dorsal i fragments d'apòfisis espinoses de la mateixa regió, tres centres i fragments d'apòfisis espinoses de vèrtebres sacres, nou vèrtebres caudals, cinc xebrons i part de la cintura pèlvica esquerra. També formen part del diagnòstic del Delaparentia alguns ossos que en Lapparent va classificar com propietats del Sauròpode del jaciment de Las Zabacheras, l'actual Aragosaurus.
 |
| Conjunt articulat de vèrtebres caudals de Delapparentia exposades al museu de Territorio Dinópolis de Terol capital al 2002. Foto: Royo-Torres & Cobos (2007)/Fundamental (revista de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis). |
El Delapparentia es diagnostica per costelles dorsals sense fusió del capítol i del tubercle (el cap que articula de la costella amb la vèrtebra i una protuberància a la superfície posterior de l'os, respectivament), la ossificació (constitució òssia d'una zona corporal abans cartilaginosa) de les costelles de l'estèrnum, un ili amb un procés preacetabular horitzontal i estès en direcció lateral, presència de foramina a les costelles dorsals i un isqui major en proporció a l'ili. Un dels caràcters que diferencia el Delapparentia de l'Iguanodon és l'absència en el primer d'un solc a la superfície ventral del sacre, anomalia present en l'últim dinosaure. L'Ornitòpode de La Maca 3 també presenta convergències amb els "Hipsilofodonts" per les costelles esternals ossificades i amb els Rabdodòntids (sobretot amb el romanès Zalmoxes) pel preacetubular torsionat.
 |
| Ili (dalt), pubis (esquerra baix) i isqui (dreta baix) esquerres de l'holotip del Delapparentia en visió lateral. Foto: Ruiz-Omeñaca (2011)/Estudios Geológicos. |
PROA VALDEARINNOENSIS
Un any després de la descripció del Delapparentia, al 2012, va aparèixer la descripció del segon Ornitòpode indígena turolenc, basat en fòssils procedents de la Mina de Santa María situada en el municipi d'Ariño i a la Formació Escucha (Cretaci inferior Albià). El dinosaure en qüestió s'anomena Proa valdearinnoensis, el nom genèric del qual és castellà i significa "proa" (igual en castellà i català) en referència a la forma protuberant del predentari de l'animal, mentre que l'específic fa referència a Val de Ariño, denominació local de les mines de carbó que envolten Ariño i on es troben els jaciments mesozoics de la localitat com la Mina de Santa Maria.
El Proa és un dinosaure conegut a partir de restes vàries d'una qualitat notable i múltiples individus. La gran quantitat de material desenterrat ha fet que encara no s'hagin pogut extreure tots els fòssils de la matriu rocosa i que l'únic exemplar que es tenia disponible per a la primera descripció era un esquelet desarticulat gairebé complet (el postcrani llavors tampoc estava restaurat) amb un crani associat. En conseqüència, l'únic material que es va diagnosticar i comparar en un principi va ser la calavera; integrada per les dues premaxil·les, els maxil·lars, els quadrats, els supraorbitals, la caixa cranial articulada, el predentari, els dos dentaris i dents aïllades; la cintura pèlvica i el fèmur. L'única autopomorfia del Proa es troba en la convergència de les parts dreta i esquerra del predentari en un punt al marge rostral (l'extrem exterior de l'os), sent d'aquí d'on prové el nom genèric de l'Ornitòpode.
 |
| Reconstrucció del crani holotip del Proa amb els ossos originals. Vistes lateral dreta (A), rostral (B) i lateral esquerra (C). Foto: McDonald et al. (2012)/Zootaxa. |
A més de l'autopomorfia, hi ha una combinació de caràcters ossis que distingeix al Proa que inclou una filera de dents del dentari que és convexa en vista lateral, un quadrat que és recte en vista lateral i un ili amb un marge dorsal (extrem posterior) convex. El Proa va ser important en el moment de la seva descripció degut a que es tractava d'un Iguanodont basal (Rabdodòntis, Driosàurids, Camptosàurids i Iguanodòntids) de l'Albià, el que implica que és més modern que tota la gran radiació dels Iguanodòntids ocorreguda en el Cretaci inferior Berriasià-Aptià (sent el seu representant més recent el Mantellisaurus de l'Aptià) i també és més antic que els primers Rabdodòntids (Mochlodon) que entre en escena al Santonià, començat ja el Cretaci superior. En l'anàlisi filogenètica, el Proa es troba a la base del clade dels Iguanodòntids + els Hadrosàurids (Hadrosauriformes), sent fins i tot més primitiu que alguns dels Iguanodòntids més antics, el que implica un llinatge fantasma de 25 M.A. entre l'Albià i l'inici del Cretaci on els avantpassats del Proa es van separar de la resta dels Hadrosauriformes basals. Una altra conseqüència es que hi haurà més diversitat d'aquests Ornitòpodes en el Cretaci inferior i mitjà europeu.
 |
| Esquelet reconstruït de Proa amb els ossos originals, presentat al 2015 al Dinópolis de Terol capital. Es tracta del primer esquelet d'animal fòssil muntat a Espanya. Foto: Heraldo (diari aragonès). |
IGUANODÒNTID DE SALAS DE LOS INFANTES
Tornant al 2011 i viatjant cap a Burgos, ens trobem amb un curiós Iguanodòntid de Salas de los Infantes que es tracta del primer dinosaure ibèric del seu tipus amb presència d'una vela dorsal, abans del primer cas amb nom binomial al 2015 que va ser el Morelladon valencià. L'animal en qüestió prové del jaciment de El Castro situat dins de la Formació Pinilla de los Moros (Cretaci inferior Hauterivià-Barremià, 130 M.A.) i les seves restes van ser transportades al Museu de Geologia i Paleontologia de la Universitat de Tübingen (Alemanya), on van ser catalogades al 1997 com pertanyents a l'Iguanodon fittoni (actualment Hypselospinus fittoni).
El material en que es basa aquest enigmàtic Ornitòpode burgalès són cinc vèrtebres dorsals, un fragment de vèrtebra dorsal i una costella dorsal incompleta que serien segurament d'un sol individu. Les vèrtebres dorsals s'han assignat a la zona mitjana d'aquest fragment d'espina dorsal per la comparació amb les vèrtebres d'Iguanodon i Mantellisaurus i per la presència de centres més llargs que amples. L'animal en conjunt seria un Iguanodòntid de mida mitjana (5 m) en un estadi vital subadult o adult degut al grau de fusió entre els centres i les apòfisis espinoses. Són aquestes les que posseeixen el tret característic del dinosaure burgalès al ser 4,5 cops més alts que els seus respectius centres (sent aquest l'origen de la vela dorsal), mesures que no tenen comparació en el registre europeu d'Iguanodòntids (3,5 vegades més en l'Hypselospinus, 2,5 vegades més en l'Iguanodon i 3 vegades més en el Mantellisaurus). Al 2011, aquestes dimensions d'apòfisi espinosa només es trobaven en l'Hadrosàurid nord-americà Hypacrosaurus altispinus (5 vegades més) i l'Iguanodòntid africà Ouranosaurus nigeriensis (7,5 vegades més). En l'article original s'assenyalava que el material de El Castro podria ser un nou tàxon específic o binomial, encara que no hi ha suficients restes completes per anar més enllà.
 |
| Vèrtebres dorsals (A-E, la A amb una apòfisi espinosa), fragment d'apòfisi espinosa (F) i costella dorsal (G) de l'Iguanodòntid de Salas de los Infantes. Foto: Pereda-Suberbiola et al. (2011)/Comptes Rendus Palevol. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada