salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

Organigrames

En aquesta pàgina trobareu organigrames de tots els períodes de l'Eó Fanerozoic i de l'evolució de varis grups d'animals.
Primer: què és l'Eó Fanerozoic? Un Eó és la divisió de temps principal. L'Eó en que estem nosaltres s'anomena Fanerozoic. Abans, durant l'origen del planeta Terra i de la vida hi ha 2 altres Eons anomenats Arcaic i Proterozoic. L'Eó Fanerozoic es divideix en les eres Paleozoica, Mesozoica i Cenozoica. La Paleozoica es divideix en Cambrià, Ordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer i Permià. La Mesozoica en Triàsic, Juràssic i Cretaci. La Cenozoica en Paleògen, Neògen i Quaternari.


L'ERA PALEOZOICA


PERÍODE CAMBRIÀ

Animal representat: Anomalocaris.
Característiques d'aquest període:
-Primer període de l'era Paleozoica i de l'Eó Fanerozoic.
-Fa 540 M.A., a l'inici d'aquest període, va ocórrer la gran explosió de vida en que apareixen gran varietat d'animals.
-Primers animals que els científics han anomenat vertebrats: Myllokunmingia i Haikouichthys.
-Els Trilobits són els animals més abundants.
-L'Anomalocaris és el depredador dominant.



PERÍODE ORDOVICIÀ

Animals representats: Pterygotus i Brontoscorpio.
Característiques d'aquest període:
-Diversificació de la vida aquàtica i abundància dels esculls de corall.
-Peixos primitius sense mandíbula: Eryptichius, Astraspis, Cephalaspis i Sacabambaspis.
-Els Euriptèrids (avantpassats marins dels escorpins) i els calamars gegants primitius són els depredadors dominants.
-Aparició de les primeres plantes i fongs terrestres.
-Al final del període, ocorre una glaciació i extinció massiva.


PERÍODE SILURIÀ

Animal represetat: Ammonit.
Característiques del període:
-Aparició dels peixos Gnatostomats o amb mandíbula.
-Origen dels insectes, centpeus i milpeus.
-Domini dels Euriptèrids i apareixen els Ammonits. 



PERÍODE DEVONIÀ

Animal representat: Stethacanthus.



Característiques del període:
-Domini dels peixos Placoderms, entre ells, el depredador Dunkleosteus.
-Aparició dels taurons i els peixos Sarcopterigis.
-Diversificació de les plantes terrestres.
-Els primers Tetràpodes, una mena d'amfibis primitius, colonitzen terra ferma.




PERÍODE CARBONÍFER

Animals representats: Hyneria i Hynerpeton. 
Característiques d'aquest període:
-Alts nivells d'oxigen i els primers grans boscos.
-Els alts nivells d'oxigen provoquen que els artròpodes terrestres augmentin de mida.
-Diversificació dels Tetràpodes: els grans amfibis dominen l'aigua dolça i apareixen els primers vertebrats Amniotes, rèptils primitius com l'Hylonomus i el Petrolacosaurus.
- Gran glaciació a finals del període.




PERÍODE PERMIÀ

Animal representat: Postosuchus
Característiques del període:
-Últim període de l'era Paleozoica.
-Els amfibis continuen dominant l'aigua dolça i alguns, com el Seymouria i el Diadectes, s'aventuren a terra ferma.
-Els Amniotes es fan més grans, amb els Sinàpsids o rèptils mamiferoides com a raça dominant.
-Les masses continentals s'uneixen en un supercontinent anomenat Pangea i només hi ha un oceà, anomenat Pantalasa.
-La gran extinció de finals del Permià acaba amb més del 90% dels animals.




L'ERA MESOZOICA



PERÍODE TRIÀSIC

Animal representat: Coelophysis
Característiques del període:
-Primer període de l'era Mesozoica.
-A principis del període, els Sinàpsids supervivents de l'extinció com els Cinodonts i el Lystrosaurus encara dominen el món.
-Grans Amniotes de la raça Diàpsida, com els Rincosaures i els avantpassats terrestres dels cocodrils.
-Alguns rèptils tornen al mar i els primers Pterosaures enlairen el vol per primera vegada.
-A finals dels període apareixen els dinosaures i els mamífers.
- Té lloc una altra gran extinció a finals del Triàsic que acaba amb els Sinàpsids que no són mamífers.



PERÍODE JURÀSSIC


Animal representat: Dilophosaurus
Característiques d'aquest període:
-Separació del supercontinent Pangea en Laurasia al nord i Godwana al sud, s'obre el mar de Tetis i provoca el clima sigui més humit.
-Els dinosaures es diversifiquen, Sauròpodes arriben a una mida descomunal i els Estegosaures, més petits desenvolupen armadura.
-Apareixen grans dinosaures carnívors o Teròpodes, com l'Al·losaure, mentre que altres com el Compsognathus, continuen essent petits.
-Prosperen també els Plesiosaures, Pliosaures i Ictiosaures al mar i els Pterosaures a l'aire.
-Evoluciona la primera au, l'Archaeopteryx.



PERÍODE CRETACI

Animals representats: Albertosaurus i Pachyrhinosaurus

Característiques d'aquest període:
-Últim període de l'era Mesozoica
-Origen de les Angiospermes (les plantes amb flors) i també dels insectes que les pol·linitzen.
-Els continents es separen encara més i sorgeixen nous oceans , com l'Atlàntic. També hi ha mars interiors (ara desapareguts) a l'Amèrica del Nord.
-Els dinosaures, els rèptils marins i els Pterosaures es diversifiquen encara més. Dominen grups com els Tiranosaures, els Raptors, els Hadrosaures, els Ceratòpsids, els Anquilosaures, els Mosasaures i els Pterosaures gegants.
-Fa 65 M.A., a finals del període, la caiguda d'un meteorit al Yucatàn (Mèxic) desencadena una extinció que extingeix els dinosaures i a un 70 % de les espècies animals de la Terra.




L'ERA CENOZOICA


PERÍODE PALEOGEN

Animal representat: Megalania.

Característiques del període:
-Primer període de l'era Cenozoica.
-Els mamífers agafen el control de la terra i passen de petites criatures als primers grans mamífers.
-També es diversifiquen, sorgeixen els primers cavalls, rosegadors, balenes, primats, ratpenats, felins, entre altres.
-Els ocells també evolucionen, convertint-se en les formes més o menys modernes.
-El clima es refreda lleugerament i desapareixen els mars interiors d'Amèrica del Nord.



PERÍODE NEOGEN


Animal representat: Kelenken Guillermoi.
Característiques d'aquest període:
-Hi ha importants moviments continentals, l'Índia s'uneix a l'Àsia i també ho fan Amèrica del Nord i del Sud aquests canvis fan que el clima s'assequi i sorgeixin praderies amb herba.
- Evolucionen nous mamífers, com els remugants, els cànids, els óssos, els grans simis i les balenes actuals. També sorgeixen els ocells actuals.
-A finals del període, apareixen a l'Àfrica els primers homínids, dels gèneres Sahelanthropus, Orrorin, Ardipithecus, Australopithecus i Paranthropus.




PERÍODE QUATERNARI


Animal representat: Homo Habilis.

Característiques d'aquest període:
-Període geològic actual.
-Al Plistocè el clima es refreda i durant més de 1 milió d'anys, el clima canvia entre períodes càlids o interglacials i freds o glacials. Els continents estan les seves posicions actuals, però les glaciacions fan que el nivell del mar baixi 100 metres.
-Els mamífers s'adapten al fred. Entre ells hi ha alguns del mamífers extingits més famosos: el Mamut, el Tigre de Dents de Sarbre, el Megateri, el Gliptodont, el Megaloceros, l'Ós de les Cavernes, el Rinoceront Llanós i l'Ur.
-Els Homínids també evolucionen, sorgeix el gènere Homo (el nostre), que aprèn a tallar eines, dominar el foc, surt d'Àfrica i s'adapta al fred fins acabar amb el homes moderns (Homo Sapiens).
-Fa 10.000 anys, a principis de l'Holocè, el clima es va escalfar, que va provocar l'extinció dels grans mamífers glacials. També, gràcies al nou clima càlid, els Homo Sapiens descobreixen com domesticar les plantes i els animals, viure en pobles permanents, fer servir materials com la ceràmica o el metall, van inventar l'escriptura i es van formar les primers civilitzacions.



ORGANIGRAMES DE L'EVOLUCIÓ

A partir d'aquí hi posaré varis organigrames sobre la classificació dels animals prehistòrics i també explicacions sobre aquests grups de criatures.


PRIMERS TETRÀPODES I AMFIBIS


El nom Tetràpode vol dir quatre potes en grec. Aquests animals van evolucionar dels peixos Sarcopterigis durant el Devonià per trepitjar terra ferma. El primer grup en evolucionar van ser els amfibis.

Aquí parlarem dels grups d'amfibis prehistòrics, però abans posaré informació sobre els Sarcopterigis:
-Els Sarcopterigis tenen un esquelet ossi. Presenten mandíbules i dents amb esmalt. En les espècies extingides, la pell estava recoberta d'escates. En les espècies actuals, l'aleta caudal és dificerca, és a dir, la columna vertebral arriba fins a l'extrem d'aquesta i una membrana es desenvolupa simètricament cap amunt de la mateixa.
-Els primers Tetràpodes, com l'Ichthyostega es consideren popularment com a amfibis, però no n'eren membres autèntics. Els primers amfibis autèntics van aparèixer al Carbonífer.
-Els Temnospòndils (vèrtebres tallades en grec) són un grup d'amfibis molt pròsper arreu del món durant el Carbonífer, Permià i Triàsic. Alguns supervivents van continuar vivint fins el Cretaci. Es van adaptar a una gran varietat d'hàbitats, incloent-hi hàbitats d'aigua dolça, semiaquàtiques, terrestres i, en un grup, gairebé costaners i els seus fòssils han estat descoberts a tots els continents.
-Els Antracosaures (llangardaixos del carbó) són un ordre extint d'amfibis semblants a rèptils que van tenir el seu apogeu durant el Carbonífer i el Permià Inferior. Entre els Antracosaures hi ha els Embolomers (Eogyrinus), els Seymouriamorfs (Seymouria) i els Diadectomorfs (Diadectes).
-Els Lepospòndils van ser un grup d'amfibis petits però diversos que van viure entre el Carbonífer i el Permià Inferior. N'hi havia espècies aquàtiques, semiaquàtiques o terrestres. Cap d'elles no era gaire gran, (el Diplocaulus, només feia un metre de llargada).
-Els Lissamfibis són una subclasse formada pels amfibis moderns (granotes, gripaus, salamandres i tritons) i les cecílies. Els grups de Lissamfibis comparteixen certes característiques comunes, cosa que indica que van evolucionar a partir d'un avantpassat comú.


AMNIOTES


Els Amniotes són un clade de vertebrats Tetràpodes que estan independitzats totalment de l'aigua. Han desenvolupat una cuirassa d'escames que els impermeabilitza de l'aigua. Aquesta pell protectora va evolucionrt en plomes en els ocells i en pèls en els mamífers. El seu ou també té una closca impermeable que el protegeix de l'exterior, per això van perdre la necessitat de pondre'ls a l'aigua.












Els Amniotes es divideixen en Sinàpsids (mamífers i parents) i els Sauròpsids (rèptils):
-Els Sinàpsid (arc fusionat) són grup d'Amniotes que han desenvolupat una sola obertura al crani. Dins aquesta classe hi ha els avantpassats dels mamífers, els anomenats popularment "rèptils mamiferoides", encara que no pertanyen als Sauròpsids. Aquests animals es divideixen en Pelicosaures (més primitius) i Teràpsids (més evolucionats).
Els Sinàpsids, primer foren definits, al segle XX, com una de les 5 classes de rèptils, basant-se en la seva única obertura, que era on es unien els forts músculs de la mandíbula. Els Sinàpsids van representar el llinatge reptilià que desembocà en els mamífers. Però als anys 1990, al fixar-se que els Sinàpsids van evolucionar en mamífers, aquests últims són inclosos en aquesta classe, i a la vegada els seus parents semblants a rèptils ja no es consideren Sauròpsids.
-Els Anàpsids són un grup d'Amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures a prop de l'òrbita ocular. Els últims representants d'aquesta subclasse són les tortugues o Testudines, però també es coneixen més famílies a partir de fòssils del Permià i el Triàsic (Pareiasaures, Mesosaures, Millerettidae, Nyctiphruretidae, Procolophonidae i avantpassats de les tortugues). Recentment s'ha suggerit que les tortugues són Diàpsids.
-Els Diàpsids (dos arcs) es caracteritzen per tenir 2 obertures als laterals del seu crani. Hi ha una gran varietat de Diàpsids tant vius com extingits, entre els Diàpsids vius hi ha els cocodrils, els llangardaixos, les serps, el Tuatara, els ocells i possiblement les tortugues (també classificats com a Anàpsids). Entre els Diàpsids extingits hi ha els dinosaures, els Pterosaures, els Plesiosaures, els Mosasaures i molts altres llinatges primitius. Hi ha unes 14.600 espècies de Diàpsids arreu del món, i entre ells hi ha la majoria de vertebrats verinosos i voladors.
-Els Euriàpsids (que es representen a l'imatge però no a l'organigrama) són un superordre de Sauròpsids que es distingeixen perquè tenen una sola obertura darrera l'òrbita ocular. Són diferents als Sinàpsids per la situació precisa de l'obertura. Actualment es pensa que els Euriàpsids són Diàpsids (amb 2 obertures temporals) que han perdut una d'aquestes fosses.



SINÀPSIDS PELICOSAURES

Els Pelicosaures són un grup de Sinàpsids primitius, parents llunyans dels mamífers. Són els Sinàpsids amb un aspecte més semblant als rèptils, però com que són més propers als mamífers evolutivament, avui no estan classificats com a Sauròpsids. 
     
-Els Caseasaures són un dels 2 principals clades de Sinàpsids primitius o Pelicosaures, l'altre clade s'anomena Eupelycosauria (Varanopseidae, Ophicodontidae, Edafosàurids i Sphenacodontidae). En l'actualitat només es coneixen exemplars del Permià i inclouen 2 famílies superficialment diferents: la primera s'anomena Eothyrididae i la formen petits animals insectívors i carnívors i la segona s'anomena Caseidae i la formen grans animals herbívors.
-Els Sinàpsids Varanopseidae feien fins a 1,5 m de longitud i s'assemblaven als llangardaixos Varànids (del grup dels Diàpsids), amb cossos esvelts i extremitats llargues. Tenien un crani lleuger, amb ulls grans i morro llarg i estret i mandíbules amb dents corbes adaptades per atrapar preses petites i actives. Probablement van ser els carnívors més àgils de la seva època.
-Els Ophiacodontiae van evolucionar durant el Carbonífer Final i es van extingir durant el Permià Mitjà. Entre ells hi ha el Pelicosaure més antic que es coneix, l'Archaeothyris, de 50 cm, que va ser descobert a la soca d'un arbre fossilitzat en els estrats del Carbonífer del jaciment de Joggins (Canadà). Altres membres de la seva familia feien fins a 3 m.
-Els membres del grup de Pelicosaures herbívors anomenats Edafosàurids o "Edaphosauridae", de fins a  3 m de llargada, es troben entre els Amniotes herbívors més antics coneguts. S'assemblaven físicament als Caseidae, però es diferencien d'aquests en detalls del crani. El cap era molt petit comparat amb el seu cos voluminós, però la mandíbula tenia uns músculs poderosos i dents adaptades per tallar la vegetació. A l'esquena hi tenia una gran vela de pell.
-Els Sphenacodontidae és el grup més avançat dels Eupelycosauria i inclou al més gran d'aquests monstres antediluvians amb vela dorsal, el Dimetrodon, que arribava als 3,5 m de llarg. La mandíbula dels Sphenacodontidae tenia dents semblants a les dels actuals mamífers, amb canins punxeguts i incisius tallants.



SINÀPSIDS TERÀPSIDS

Els Teràpsids són l'ordre de Sinàpsids en el qual s'inclou als mamífers i els "rèptils semblants als mamífers" més propers evolutivament parlant. Encara que s'assemblen més als seus descendents que els Pelicosaures, durant un temps se'ls va considerar una raça de rèptils, tanmateix, actualment se'ls classifica com un grup separat dels Sauròpsids i més propers als mamífers. Els últims Teràpsids no mamífers es van extingir al Cretaci Inicial.


-Els Dinocèfals són un subordre de grans Teràpsids primitius. Aquests monstres del passat van  expandir-se i prosperar durant el Permià Mitjà fins a convertir-se en el grup més comú de Sinàpsids, amb varies espècies tant carnívores com herbívores. Però van desaparèixer a finals del Permià sense deixar descendents. Es defineixen en virtut de les seves dents, de la seva mandíbula curta i de els ossos gruixuts del seu crani.
-Un altre grup de Teràpsids primitius (encara que no són presents a l'organigrama) són els Biarmosucs, que a l'igual que els Dinocèfals van viure només durant el Permià, eren animals de mida mitjana, carnívors i constitueixen una forma intermèdia entre els Pelicosaures Sphenacodontidae i els Teràpsids més avançats.
-Els Dicinodonts són uns Teràpsids herbívors que la seva mida anava des de la d'un gos petit fins a la d'un búfal. El seu nom vol dir "gos de dues dents" i prové que aquests animals només tenien 2 ullals. Van aparèixer al Permià Mitjà i es van convertir en els herbívors terrestres més exitosos i abundants del Permià Superior. Encara que van sobreviure a la gran extinció de finals de període, només en van quedar 2 famílies. Cap a finals del Triàsic van estar superats per altres herbívors fins extingir-se. Però recentment s'han trobat evidències que els seus últims individus van sobreviure fins al Cretaci a Austràlia
-Els Gorgonòpsids és una família de Teràpsids depredadors que es van convertir en els carnívors més grans de finals del Permià, però no van sobreviure a la gran extinció. El seu nom és una referència a les Gòrgones, uns monstres de la mitologia grega. Es caracteritzen per l'estructura del seu crani, amb músculs poderosos i dents diferenciades, amb incisius ben desenvolupats i dents de sabre (grans canins).
-Els Terocèfals són un grup de Teràpsids principalment carnívors de fins a 3 m de llargada. Són semblants als Gorgonòpsids, però van sobreviure a Godwana (continent del sud) fins el Triàsic Mitjà. Es caracteritzen per trets del crani i les dents i estan emparentats amb els Cinodonts.
-Dels Cinodonts en parlaré en el següent organigrama, en que es representa els varis grups en que està dividida raça de Teràpsids.
       

CINODONTS

Com ja deveu saber, l'evolució dels Sinàpsids va seguir una serie de fases, des de les formes més antigues semblants als llangardaixos (Pelicosaures), passant pel desenvolupament de trets més semblants als dels mamífers (Teràpsids), fins als Cinodonts (el seu nom vol dir dent de gos) estaven gairebé a punt de convertir-se en veritables mamífers. Aquest grup inclou als mamífers actuals i als seus parents més propers. Aquests últims van viure des del Permià final fins al Cretaci mitjà.


-Els Procynosuchidae, que són els primers Cinodonts del Permià final, ja presenten les característiques que hem explicat a la imatge. A més, també tenien una cresta ben marcada al crani per la inserció dels músculs mastegadors, i l'arc zigomàtic (format pel temporal i el malar) està molt corbat per acomodar aquests músculs.
-Els Thrinaxodontidae manifesten nous canvis, entre ells, la modificació dels ossos de la base del crani per una millor articulació amb les primeres vèrtebres de la columna. La cua es torna més llarga i esvelta, mentre que les extremitats posteriors i la seva articulació amb la cintura pèlvica es modifiquen per adoptar una postura més erecta.
-Els Cynognathidae eren uns depredadors terrestres de la mida de gossos que van viure durant el Triàsic inicial i mitjà. Aquest grup manifesta també un major desenvolupament de la mandíbula cap a l'articulació pròpia dels mamífers.
-Els Diademodontidae es caracteritzen per les seves particularitats dentals, amb grans dents post-canines engrandides S'ha considerat que aquest tret indica la importància creixent de la dieta herbívora per aquest grup, tot i que encara estaven presents uns canins ben desenvolupats, que són dents especialitzades per una alimentació carnívora.
-Els Traversodontidae estan emparentats de prop amb els Diademodontidae, arribaven a fer fins a 1,5 m de llarg i es caracteritzen per una dentadura generalment més senzilla, encara que tenien unes dents post-canines més elaborades, amb una cresta a la seva superfície d'oclusió. Un desplaçament de la mandíbula inferior junta les superfícies dels dents amb amb un efecte d'aixafament típic dels herbívors. El grup va viure durant el Triàsic.
-Els Tritylodontidae són un grup d'herbívors especialitzats que es van expandir pel món durant el Triàsic final i el Juràssic inicial. Tenien un esquelet semblant al dels mamífers i crani amb un os mandibular que ocupa la major part de la mandíbula inferior. Les dents són, a primera vista, semblants als dels rosegadors, i existeix un espai sense dents, que permetia que la llengua de l'animal manipulés els aliments.
-Els primers mamífers van aparèixer durant el Triàsic, encara que és difícil determinar quin és el mamífer més antic. Alguns animals mostren característiques de transició entre els rèptils i els mamífers en la configuració de l'orella, el maxil·lar inferior, l'articulació de la mandíbula i les dents. Molts científics els defineixen com a Mammaliaformes o Protomammalia, mentre que d'altres si que els consideren mamífers.            
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada